¿De verdad creéis que se entera?

Ens disposem a entrar Dottor Otto i jo, guitarra en mà, en l’ habitació de Natalia, de 33 dies, però la mare només obrir la porta ens diu que no vol, que la xiqueta és massa xicoteta i que no s’ entera. Nosaltres, anem entrant poc a poc jugant amb ella, dient-li que fins i tot anem a Nonats i que si té «d’estes», referint-nos a les orelles. Ella diu que sí rient i sorpresa de que anem també a les incubadores. Mentre li anem dient tot açò he anat fent acompanyament amb la guitarra, de manera suau, i quan ja estem allí davant d’ella i de Natalia lis fem una cançó.

Ella casi ni ens mira, no sabem si perquè està tallada o perquè no sap cóm reaccionar. A meitat cançó entra la germana de la mamà, que veient la situació, respectuosa, es posa a prop d’elles. L’ intervenció acaba i poc a poc anem eixint.

Al ratet la germana se’ns apropa pel passadís dient que la seua germana no podia mirar perquè estava emocionada, que moltes gràcies i que està agraïda de que fem aquest treball.

Continuem intervenint en altres habitacions, on en algunes no tanquem la porta, de repent veiem a Natalia i la seua mamà que comencen a seguir-nos on fem música. La mamà ens diu que quan ens hem anat, la xiqueta ha començat a plorar i per això ens seguia, per la música, perquè així es callava.

Ha segut molt bonic, ha passat de no voler, a buscar-nos i preguntar-nos: “¿De verdad creéis que se entera?

Esther Ramos (Supervisora Remedios)