Besitos de Petro

Només voldria parlar de Petro, de 10 anys, el xiquet ucraïnès, amb tumor cerebral i hemiplegia, que va gaudir tantíssim amb nosaltres a l’arribada. Ha estat ingressat moltes setmanes, i allí continuava l’últim dia que jo vaig anar. El seu estat ha empitjorat. Ell va vindre amb sa mare i sa germana, d’uns 13a, i van aconseguir que vingués també son pare per la situació del xiquet. Nosaltres, sempre que ha estat mitjanament despert, hem entrat a l’habitació i hem fet alguna cosa, música, per a ell. Ell, a pesar de no tindre forces sempre ha fet per fer una salutació o un agraïment al final de la nostra actuació. Estaven posant-li radioteràpia, però a meitat de juny es va prendre la decisió de deixar de fer-ho, i esperar el final.

Un mes més tard…

Ha estat molt dur acomiadar-se dels xiquets que portem varius mesos veguent i que sabem que van a passar allí tot l’agost. Sobretot ha estat dur acomiadar-se de Petro, que pot ser traslladen a València per provar altres coses, o pot ser no arribe a setembre. L’últim dia que l’hem vist ha estat màgic, estava un poc reviscolat (crec que es per açò que volen intentar més coses), estava tota la família. Hem pogut fer petites tonteries i ell ha rigut, i la família s’ha alegrat, i ens ha aplaudit, amb l’ajuda de sa mare que li ajudava a ajuntar les seues mans, perquè ell volia aplaudir i no te prou força, i ens ha saludat i ens ha llençat un munt de besets.

Doctora Pili Dora Comprimida (Paqui Noguera)