Melodies màgiques

El cas de Susanna de 3 anys ens va sorprendre en el Hospital la Fe. Ja la varen sentir tot el temps bramant i plorant al arribar a la planta. I la sentíem també gran part del temps des del corredor mentre anaven visitant, Mina Mercromina (Asun Cebrián) i jo, les altres habitacions. En la transmissió les infermeres ens varen dir que era un problema social. Al arribar a la porta continuava plorant i va dir que no volia veure’ns. Nosaltres des de la porta, i fora del seu angle de visió, van decidir fer música. Vaig fer sonar la meua mandolina… poc a poc van observar que es calmava i va parar de gemegar: ¡UUUUUAAAAAAUUUUUU! ¡Que bé! Al menys havíem aconseguit llevar-li la tensió una estona. Hi havia varies persones en la habitació i una xica, que semblava una cuidadora, ens va donar de la seua part unes pegatines. Havia especial rebombori i pareix ser que estava estudiant-se el cas. Hi havia una assistenta social, i “de refiló” van sentir que la xiqueta li tenia fòbia als homes. Possible cas de abús?… Siga el que siga, amb la música la van calmar. I ens va obsequiar amb una pegatina a cadascú.

Jaume Costa (Doctós Càpsulo Pretendós)