Sobren les paraules

A La Fe (cosa inusual, perquè solc treballar a Alacant), amb el Doctós Càpsulo Prentendós (Jaume Costa), varem tindre l’oportunitat de conèixer a Miquel, un xiquet de 12 anys, amb desnutrició, que no parla, i estant fent-li un estudi neurològic.

En el moment de la transmissió la infermera ens conta que és un cas especial, que no saben el que li passa, ha estat abandonat recentment i estan fent-li estudis.

Quan estem acabant les transmissions se’ns acosta la pediatra i ens parla de Miquel. Ens diu que anem alerta, perquè te reaccions estranyes, s’espanta de vegades i pot tenir reaccions agressives, que encara no l’han vist riure. No parla i, com que no tenen la seua historia, no saben si te un problema de base o és pel shock que ha patit al ser abandonat.

Quan anem a l’escola la mestra ens pregunta si ja hem vist a Miquel, però encara no l’havíem vist. Quan comencem la vesprada al servei una auxiliar també ens adverteix de la cura que hem de tenir amb ell.

Quan, per fi, arribem a la seua habitació està a soles, Càpsulo toca una melodia amb la mandolina i entrem poc a poc, ens mira amb sorpresa, però prompte s’il·luminen els seus preciosos ulls clars, de seguida sabem que tot anirà be. Ens presentem, encara que ell no parle, sabem que ens entén. Ens enredem amb les trenes, ens confonem amb les portes i entropessem amb quasi tot i Miquel ens regala el seu riure. Estem una bona estona amb ell, però ens haguérem quedat allí molta estona més. Ells s’ho passa be, no ens parla amb la seua boca, però si amb els seus ulls.

Paqui Noguera (Doctora Pili Dora Comprimida)