Una cajita de música

Eva és una xiqueta de 6 anys, té una PCI (paràlisi cerebral infantil) i està ingressada en l’UCI de l’hospital Clínic per una obstrucció intestinal. He tingut la sort de veure-la tres dies que he anat al Clínic. Els dos primers en UCI i el tercer, en planta.

El primer i el segon dia que la van veure, estava molt inquieta i es movia molt. Al sonar la mandolina, es va girar, i a Bini Cilina (Núria Urioz) i a mi, ens va regalar un meravellós somriure… i es va calmar.

El tercer dia, en la habitació, anava amb el Professor Microscopio (Ventura Cano), la van veure dues vegades, pel mati i per la vesprada. Els familiars eren diferents en les dues intervencions, pel mati mes majors i per la vesprada mes joves; però tant uns com els altres ens van dir les mateixes paraules al entrar a l’habitació: “No se entera”. Però la musica en les dues ocasions va fer el mateix efecte en Eva. La mandolina va sonar i ella va reaccionar calmant-se i somrient a les primeres notes, mirant el lloc d’on venia la música. Emocions dels familiars i plor silenciós de una dona major, segurament la iaia… Molt emotiu…, la música sense dubte és el millor llenguatge.

Quina mirada més bonica la de Eva… Gràcies per el teu somriure… Els familiars es van quedar bocabadats de la seua reacció, i van dir: “Le podríamos comprar una cajita de música”.

Jaume Costa (Doctós Càpsulo Prentendós)